22 d’oct. 2015

42 dies després

I no és que no haguessim tornat a casa, que vam tornar el dia que tocava, és que com portavem l'ordinador espatllat vam fer tot el blog desde l'app de blogger, i tot i que va ser molt útil, a l'hora de pujar fotos, posar enllaços i demés es quedava curta.

Llavors un cop a casa, hem continuat el biatge poquet a poquet, gairebé fins que no li han tret "l'arreglo" al peu a la Mireioneta. Ara ja podem dir que tanquem aquest capítol, un viatge (ara ja amb 'v') que llastima de l'incident del peu a Bucarest que va posar una nota amarga a un dels viatges més macos que hem fet mai.

I és que no esperavem gaire de Macedonia ni de Bulgaria, senzillament anar trobant coses i sobretot, estar els 4 sense obligacions de cap tipus i vam tenir molt de les dues coses... molta família i moltes més coses de les que ens podíem imaginar... Sofia no és la millor ciutat del mon, pero el dia per Borisova Gradina i Vitosha va ser preciós, Skopje, ens va donar molt més del que podíem esperar d'una de les capitals europees més desconegudes, Ohrid és, senzillament un must com ho és el monestir de Rila. Plovdiv és una ciutat súper interesant que contrasta amb la naturalesa del país. Al mar negre s'hi poden fer vacances correctes pero hem trobat d'altres recons desconeguts com el riu Matka o Prilep que paguen molt la pena. Tot aixo a banda del final de festa a Bucarest.

En definitiva, que ens ho hem passat tan bé que (com sempre) esperem tornar algun dia,

Amb B de Biatge en números

Per anar tancant el blog i el viatge, uns quants números... diferents

2150 - quilòmetres hem fet amb el Ford Focus HatchBack
2019 - és l'any que Plovdiv aspira a ser capital cultural europea

66 - metres d'alçada fa la creu que domina Skopje

39 - graus, la temperatura a la que vam arribar a Veles, genial per sortir a passejar
38 - anys va fer la Mireioneta a Plovdiv

28 - kilos pesava la maleta al tornar, 5 dels quals ens van fer pagar sobrepes

20 - nits hem estat fora de casa, en Pauilolo se n'ha fet un fart de dir-ho
19 - són els dits no trencats amb els que ha tornat la Mireioneta

17 - és l'hora a la que passa el bus turístic d'Skopje, no passa pas pel matí

15 - són els dies que segons en 'Roge', els Búlgars passen de vacances a la platja (15 més a la muntaya of course)

6 - catalans hem conegut durant el Biatge, els dos matrimonis d'en Gabriel amb els que vam coincidir a Sofia, Skopje i el canó del llac Matka i els de Mataró a Veliko Tarnovo

3 - països hem visitat en un Biatge genial
2 - barques que ha 'conduït' en Pauilolo, la motora al canó del llac Matka i la de rems al llac Ohrid.
1 - biatge irrepetible i quasi perfecte (llàstima d'un dit)


Bucarest. Dades

Viure-hi
  • Cotroceni Residence: 40€/nit. Increïble. Ubicació genial, l'apartament esta molt bé i en una planta baixa, cosa que sempre és molt útil si et trenques un dit del peu. Tot i així, el millor de tot és la seva mestressa, la Delia. Ens va rebre amb polenta amb formatge per dinar només d'arribar, ens va oferir una ampolla de vi blanc com a analgesic pel dit trencat (a banda d'ibuprofens) i als nens els hi va portar magnets i actimels. Una joia de lloc i d'amfitriona.
Menjar
  • La Mama: 41€ per un sopar molt bó a la terrassa d'un centric restaurant. Vam provar les especialitats romaneses, salsitxes amb puré de patates pels nens, sarmale (col amb carn) per un servidor, i de postres també vam tirar de típisme amb el papamasi, una especie de donut.
  • Hanu Berarilor: un altre restaurant recomenat per la Mirela (companya de feina de la Mireioneta) que no vam poder deixar de visitar tot i les circumstancies, a quarts de quatre i amb un dit trencat ens van servir més salsitxes i menjar típic per 200 rons, lloc molt recomenable. Aixo sí, hi ha un menú que se'ns va passar per alt de dilluns a divendres que esta molt bé.
Transport
  • Taxis: els taxis 'oficials' són els grocs i indiquen el preu per kilometre a la porta, el qual pot variar, el normal és pagar 1.39 rons per kilometre, pero n'hi ha que cobren 2.59 i fins i tot més de 3 rons. S'ha de vigilar.
  • Bus turístic: fins i tot aquí hi ha mal servei per part de l'hostessa del bus, la qual ni es va preocupar de donar-nos ni les audioguíes ni els tiquets, els quals costen 50 rons (els nens no paguen).


17 de set. 2015

Quina mala pata!

Estava sent un viatge rodó. Tot estava sortint de perles i fins i tot enteniem haver vist força gent amb un heretat caràcter comunista, reflexat principalment en el tema serveis...lentitud, deixadesa, plats portats de qualsevol manera, la cara de la del cafè Arena a Plovdiv o el nostre 'amfitrió a Sozopol... No ens podíem queixar en excés, de fet gens perquè això del caràcter era una cosa que ja ens esperàvem i no deixava de formar part la cultura que estàvem coneguent en aquest viatge. En resum, que tot anava perfecte. Tot anava perfecte fins que vam baixar del maleït bus turístic.

Pero anem per pams...

Vam entrar a Romania d'una manera molt xula, en cotxe, creuant la frontera natural que forma el riu Danubi. Tot i que la part romanesa del pont està en obres, vam tenir sort ja que no vam estar gaire estona aturats, de fet ens va anar bé per contemplar el riu i fer-li fotos tranquilament. 

Un cop a Romania, i fins arribar a Bucarest ens vam trobar un país tan o més rural que els anteriors. Tot va canviar radicalment quan el nostre xofer ens va dir que ja estàvem a Bucarest, doncs ens va rebre una àmplia avinguda amb edficis comuinistes a banda i banda. Primera gran sorpresa, estaven pintats en bona mesura, mostrant una apariència molt més agradable que la del seu unicromat gris original. 

Ja a la plaça Unirii, desde la que divises mirant cap a una banda el símbol més important i impactant de Bucarest, el parlament i girant el cap 90º el carrer Alexandrova, artèria principal de la capital romanesa, hi ha centres comercials i botigues 'capitalistes' arreu, una senyal que ens va acompanyar durant la visita. "L'occidentalització" de la ciutat.

Un cop instal·lats vam sortir a passejar per la ciutat amb calma. Primera parada, el parc Izvor, al costat del Parlament i, on, suposem que a mode d'imitar al mateix i la seva grandiositat hi ha un parc infantil brutal, per nosaltres no arriba al mític Gulliver de València però està a la seva alçada.

Els nens van passar una estona molt divertida i quan estaven ben desfogats vam continuar el passeig fins arribar a un altre parc, el de Cismigiu, un dels mítics i més grans de la ciutat, on a banda de més parcs infantils hi ha un llac estil del parc de la Ciutadella i un míni-zoo amb ànecs i una col·lecció de paonsdigna de veure. Aquí vam contemplar uns d'albins preciosos.

I després de la mini-ruta de parcs vam començar la monumental, vam arribar a la plaça de la Revolució passant entre els primers edificis monumentals del dia (sense comptar l'omni-present Parlament), un cop allà ens vam aturar una estona, va ser un d'aquells moments especials, aquella sensació a la panxa pel fet d'estar en un lloc històric, però d'història recent, veient amb els teus ulls aquell edifici que recordes vagament de quan eres petit i sortia per la 'tele', ja que allà va ser on el poble romanés es va revoltar contra el dictador comunista Caucescu, cansat d'ell, en una revolta que va causar morts civils mentre el dictador s'escapava en helicòpter però va conduïr al poble a la llibertat que té avui dia.

Actualment l'edifici encara és una seu governamental. A la plaça, un 'peculiar' monolit recorda el fet, sota del mateix vam visitar una exposició urbana tan curiosa com el monolit abans de continuar el passeig pel París de l'est, sobrenom que tenia a principis del s.XX.

I és que Bucarest manté una sèrie gairebé infinita d'edificis monumentals espectaculars com són els ateneus de Bucarest i el Romà, actualment un hotel Hilton i una galeria d'art respectivament. També es nota aquesta 'influència' en la quantitat de restaurants amb noms i estil francés, de fet en vam triar un per acabar el dia.

I va arribar dimecres, el maleït penúltim dia del viatge. Vam començar vorejant el parlament, la 'caseta' que en Caucescu es va fer amb els diners del poble, el segon edifici més gran del món, una obra que no et deixa indiferent, sense pensar en tot el que va significar no és un edifici lleig (que no vull dir que sigui una meravella) ara, realment té tela la història, s'ha d'estar molt malament per, ni tan sols, tenir la idea de crear una bestiesa de tal magnitud amb els calers d'un poble que passa gana.

Després de caminar per l'ampla avinguda, estil camps Elisis (una altra referència francesa) fins la plaça Unirii, aquells passejos que sobre el plànol són una illa de cases però que camines, i camines i trigues a arribar a destí. Precisament, al ser Bucarest una ciutat d'aquest tipus, amb els punts d'interés tan lluny l'un de l'altre, teníem la mala idea d'agafar el bus turístic i anar pujant i baixant, cosa que només vam poder fer una vegada.


Vam agafar al bus i la senyora que venia els tickets ja va ser força antipàtica, es veu que el fet que pugessim amb carrito i dos nens no li va fer gràcia, fins el punt que vaig haver de baixar (vam trobar seien al pis superior descapotat, a primera fila) a reclamar-li els tickets (perquè si vas pujant i baixant necessitaràs algun comprovant no?) i les audioguíes (per això ja no ens vam entendre).

Amb l'autobus vam voler començar fent una volta llarga per tal de contemplar la ciutat i descarregar una mica les cames, certament vam veure més edificis decimonònics que coses comunistes, la Mireioneta va estar aquí fa uns 10 anys i ha quedat sorpresa de com ha canviat la ciutat, molt i a millor, a mi també m'ha sorprés perquè no m'esperava qeu Bucarest fos així, alguna resta de comunisme queda, però Bucarest, no serà París, però és una capital europea 100%, on es respira dinamisme i la gent va vestida de manera moderna i on tens qualsevol servei que necessitis al teu abast, per sort...

I diem per sort perque al baixar de l'autobús passat l'arc de Triomf (en obres) per veure el parc de Herastrau, un, dels parcs més grans d'Europa, si no el que més, una autèntica burrada, és un bosc més que un parc, la llàstima va ser que al baixar de l'autobús, una senyora no es va voler apartar i la Mireioneta, al tractar d'esquivar-la va relliscar amb la mala sort que es va trencar el dit del peu...

HORROR, TERROR Y FUROR!!!! en mig segon s'havia acabat el biatge, el qual, òbviament quedava en un segon pla, ara tot consistia en... què, com i on hem de fer... Una sèrie d'episodis bons i dolents van produïr-se a partir d'aquell moment, deixàvem d'estar de viatge per ser com els protagonistes d'una película, o així ens sentíem...

Dolent
- la mateixa gent de l'autobús, tot i la situació si no baixem de l'autobús haguessin arrencat sense dir-nos res
- la gent del carrer, poc o gens ens van ajudar, ni a parar un taxi, ni a trucar a ningú, de fet només es van dirigir a la Mireioneta per dir-li que baixés el peu del banc que volíen seure (dues persones)
- els taxistes, entre que el panorama i que, tot i ser cert era una via ampla no volíen parar
- la mútua, Adeslas, em van fer un interrogatori de 10' per acabar dient-me que es posaríen en contacte amb mi en breu... Havíem d'estar creuats de braços amb la fractura sense fer res?!?

Bo
- El taxista qe finalment va parar, es va creuar la carretera per apropar-se al màxim a la Mireioneta, es va interessar pel seu estat i ens va portar a l'hospital. A més a més no ens va voler cobrar la carrera

Dolent
- Continuem amb la mútua, doncs vaig tornar a trucar per dir-lis que ja anàvem a un hospital (feia uns 45 minuts de la meva primera trucada i ells no havíen dit res), la noia es va ofendre (estava més tranquil jo que ella) i em deia que ja m'havia dit que ella em diria quelcom i que anant a un altre lloc potser la mútua no ens reemborsaria els diners

Bo
- L'hospital: no diríem que era de luxe però era bo (com ens va confirmar la Delia, ella es visita allà), el tracte va ser esquisit, no vam esperar gens i només ens van fer ensenyar el DNI de la Mireoneta, quasi tot el personal parlava anglés (incloent algun que altre camiller). Van fer una radiografia per confirmar la trencada, van posar anestèsia, van fer crrrrrreeeckkkk per posar l'os a lloc van enguixar i van fer una altra radiografia per veure que tot hagués quedat bé. Ens van fer informe mèdic i ens van fer la recepta, vam sortir de l'hospital sense pagar res (ja veure'm si arriba factura o no). En total vam estar poc més d'una hora.
- Els nens, un cop més de fàbula, l'Aranet va aprofitar per fer la migdiada i en Pau, aprofitant que l'hospital (també bo) té wifi oberta es va passar tota l'estona mirant la Patrulla Canina.

Epíleg, la Mútua
Just sortia la Mireia amb la cama enguixada que em trucaven de la Mútua, el 'en breu' van ser dues hores justes, ja era un altre noi, més calmat que em va dir que guardessim les possibles factures... en fin...


Ja més tranquils però sense poder caminar vam anar a dinar on vam trobar una altra d'aquestes persones de l'est amb un castellà molt bo aprés només de mirar sèries, una cambrera, que diu que li encantaria poder viatjar però amb el que guanya treballant allà li és totalment impossible... Una d'aquelles històries que saben greu perquè és veia una noia molt agradable.

Després vam tornar cap a casa. Jo vaig fer un parell de sortides pel barri aquella mateixa tarda i l'endemà, últim dia de viatge, a comprar menjar i medicines, i vaig descubrir un barri residencial molt agradable amb uns quants locals molt ben posats, esperem poder descubrir-los amb calma en una propera ocasió.

La tornada també va tenir el seu què, un taxi ens va portar a l'aeroport, refent en gran part la ruta del Bus turístic del dia anterior, en la que va ser l'última visita a Bucarest. Un cop a l'aeroport la Mireioneta es va quedar asseguda en una cadira mentre jo anava al mostrador de facturació per agfar la cadira de rodes que havíem demanat el dia anterior, Vueling ens va dir que la teníem però que no ens ho podíen confirmar per mail... mal rotllo.

I no va ser una desgràcia però després de fer la cua (no hi havia mostrador per 'discapacitats') em van dir que no hi havia cadira si no veien a la Mireioneta... tela! Un cop allà (i després de saltar-nos la cua) van dir que potser no podia volar ?!?! va home va! vam estar una estona que es va fer molt llarga, amb la gent de la cua mirant amb aquella cara de 'quins borregos' fins que va arribar no sé qui, que quan va arribar va dir que yes, a banda d'això teníem excés d'equipatge... vaja, un xou

A partir d'aqui, un senyor va portar a la Mireioneta amb la cadira de rodes i vam entrar a l'avió els primers pujant des d'un camó, ole!!! en Pauilolo estava molt emocionat doncs mai havia pujat a un.

El vol de tornada va ser tot correcte i al arribar a Barcelona si que teníem cadira esperant-nos i que ens va portar fins al parking on vam posar punt i final a un Biatge molt i molt i molt maco.




8 de set. 2015

Bulgària del nord. Dades

Veliko Tarnovo
Dormir
  • Hostel Stambolov: 56 leves per una habitació gran bonica i còmode, amb vistes al parc on està el museu d'art i al costat del casc antic. Ens van guardar una plaça de parking al carrer. 
Menjar
  • Cafeteria a la fortalesa: 2 sucs, 1 mirinda i 1 cafè amb llet amb vistes, 9 leves. Ni en aquests llocs es passen amb els preus
  • Hadzi-Han: potser el millor sopar del viatge, una immensa casa otomana rehabilitada recordant un palau venecià, al casc antic molt aprop de l'hostal, molt maco, a més, molt bon servei (cosa que per aquestes contrades no es porta gaire, fins i tot ens van portar una manta quan en Pau va voler dormir, vam menjar espaguetis a la carbonara, potes de granota, un bistec de vedella amb salsa de xampinyons i salmó amb formatge i espinacs, merengue amb crema i melmelada de postres, dues copes de vi, un cafè latte i una rakia. Tot molt bo per 91 leves. Paga la pena. 
  • Al costat de l'anterior: lloc amb Terrassa i parc infantil aprop ideal pels nens. Esmorzars de forquilla amb més quantitat que qualitat però acceptable. Un esmorzar anglés (ous, bacon, frankfurt i pa) una truita de blat de moro, pèsols i frankfurt, una crepe amb formatge blanc i melmelada i un biquini arrebossat més una cocacola, dos cafès latte i dos sucs de préssec per 25.5 leves
Oci

  • Fortalesa: entrada d'adult 6 leves, entrada familiar... 6 leves. Curiós si més no. 

Ruse
Dormir i transport
  • Diron Guest House: a vegades un lloc no es bo per ser el més confortable que no és que no ho sigui, ni el més gran, que no ho és gens de petit. El Diron és simplement un apartament ampli sense cuina a un carrer del centre de Ruse pèrò amb una particularitat, està al pis de dalt d'una agència de viatges familiar a 'la antigua usanza'. La família que porta l'agència ha estat encantadora amb nosaltres, la mare ens va donar fruites, l'encarregat ens ho ha gestionat tot i el germà ens va portar i gestionar retornar el cotxe de lloguer i ens està portant a Bucarest (ara mateix estem al mig del Danuvi). En definitiva un lloc senzill que s'ha convertit en la nostra via Marguta particular. Hem pagat 100 leves per anar al nostre allotjament a Bucarest i 47 per dormir. 
Menjar
  • Strada: al carrer Alexandrova, en Pau es va menjar un cordon bleu d'aúpa, l'Aran un pollastre amb patates normalet i nosaltres sushi i sashimi, que ja volíem canviar de gustos, tot això amb dues aigües, un cafè, i dos pastissos (hem descobert que a en Pau li agrada la menta) 54 leves.
  • Planet food: lloc 'Lonely Planet', no val gaire la pena, si el servei en general no és el millor del país, aquí encara es pitjor. Un sandvitx, la pitjor amanida Cèsar que mai hagi tastat, dues pizzes individuals, uns bastons amb prosciutto on la quantitat de pernil feia riure, 4 sucs,un aigua, una copa de vi blanc, un cafè i dues bosses de macarrons, 46 leves. El millor el preu.
  • Picadilly: al costat de la Strada, hem esmorzat 2 sandwixs de pollastre força bons, un aigua, un cafè latte i 2 batuts. Aquí hem descobert que a en Pau ja no li agrada gaire la menta. 22 leves. 
Oci
  • Cotxes de bateria: igual que a Plovdiv, 2 leves deu minuts



7 de set. 2015

Ruse. All right!

Hem arribat a Ruse amb la intenció de visitar també les coves-monestir de Ivanovo, però entre que anàvem justos de benzina, avui tornàvem el cotxe i que la ubicació del nostre alltjament no era la correcta al Google maps -ens ha portat a un lloc agradable pero enmig del norres a les afores de Ruse- fet que ha comportat perdre més temps buscant l'hostal a cegues -sort de la memòria de la Mireioneta- hem desistit de fer quelcom més que passejar per la ciutat.

La ciutat en si es maca, correcta, potser un pèl lluny de ser un tros de Viena que ha baixat pel Danubi, com diu la Lonely Planet, pero sí que té un passeig molt agradable entre edificis molt centre- europeus, força estàtues arreu, però això no és un fet gaire diferèncial en aquestes terres post-comunistes, la curiositat de l'església Sveta Troitsa, construïda sota terra perquè així passava desapercebuda com volíen els turcs quan eren ells els que manaven per aquí, i sobretot, un centre neuràlgic, la plaça Svodoba, amb un jardí que sembla un bosc, un d'aquells llocs on s'hi està molt bé sense fer res. 

Ens hi hem arribat al Danubi, un dels grans rius d'Europa, i que per aquí passa amb una amplada molt considerable, el riu ens ha obsequiat una posta de Sol força bonica, tot i així, a part d'un passeig al costat del riu on hi havia uns castells de sorra de campionat tampoc ens ha semblat que sigui una ciutat que miri al riu per gaire més que per transportar mercaderies i veure un altre país a l'altre banda, Rumania. Cap on nosaltres hi anirem demà.

Dir també que després de 15 díes amb ell, avui ens hem acomiadat del cinquè membre de l'expedició, el nostre hatchback s'ha quedat al concessionari Ford de Ruse, tot i que no frenava en excés ni tenia un motor gaire potent es conduïa força agradablement, no ens ha donat cap problema, i ens ha portat allà on hem volgut. Li hem agafat carinyo. 

Deixar-l'ho ha estat molt senzill ja que els del hostel, molt amablement, ens han guiat fins al concessionari, un cop allà ens han ajudat a parlar amb la gent d'allà i després hem retornat amb el seu cotxe cap aquí. Dir que estem allotjats en una agència de viatges que lloga l'habitació de sobre del despatx i que a mé a més ells mateixos ens portaran fins a Bucarest demà, pero tot això no tenien perquè fer-ho, de manera que aquests detalls, la veritat, s'agraeixen. 

Pel que fa al cotxe, doncs l'hem retornat amb 2150km fets, força brut pero no ens han dit res i amb menys benzina de la que hi havia a l'inici (era Empty to Empty) pero amb el 'sablasso' que va ser llogar-l'ho no ens queda cap remordiment. Ja per acabar, i tot i ser 'Full Cover', el senyor s'ha mirat el cotxe del dret i del revés però com no li hem fet cap més marca de les que ja tenia amb un 'all right' i una encaixada de mans hem tancat el tracte (esperem per què ara sempre poden venir multes i aquestes coses)

I poca cosa més, que Russe per una passejada està bé (m'he sentit una mica com si això fós Badalona) pero que no ens dona per gaire més, potser si que pels voltants, però per això ara mateix no tenim temsp, així que demà al matí creuarem el Danubi per arribar a un nou país. 


6 de setembre

Ahir, 6 de setembre, vam arribar a Veliko Tarnovo, la capital dels tsars de l'imperi búlgar. No haguéssim pogut triar millor data per visitar la ciutat, ja que casualment aquest dia és el dia de la independència del país, tot i que tampoc vam acabar veient res d'especial-

Vam accedir a la ciutat per la zona més nova, després de creuar desde Sozopol la Bulgària mes rural, però de seguida vam veure que Veliko seria diferent. 

Malgrat això, el que no esperàvem era que el primer passeig pel casc antic, ple d'Artesans, tingués un aire tan turc, especialment després d'haver llegit que precisament aquesta ciutat va quedar força oblidada durant l'imperi otomà. Ara bé, sigui com sigui, el casc antic, és un passeig curtet pero preciós -això sí, alguns dels artesans, son uns bordes de nassos-

Vam allargar la passejada tot creuant el poble fins la fortalesa de Tsaverets, el poble en si no ofereix gaire, una catedral senzilleta i un parell de curiositats: moltes façanes estan decorades amb murals que li donen un toc d'elegància, i, en molts llocs hi ha grafitis 'currats' que 'dissimulen' coses més lletges, una practica que m'agrada si és fa amb bon gust.



La primera imatge de la fortalesa, desde lluny, amb el riu vorejant-la per sota i estratègicament rodejada per turons, és una autèntica postal. Un cop a dins té certa màgia, l'entrada, com si d'una porta màgica es tractés, et transporta a l'època medieval immediatament, les vistes, ara de la ciutat desde la fortalesa, les muralles i l'església al cap damunt de la ciutadella et fan sentir el senyor del castell amb 'la pleve' abaix. L'església sorprèn (i molt) per dins del moderna que és -crec que moltes s'hi podrien fixar perquè atraurien a més fidels amb un senzill canvi de look- i poca cosa més de l'interior de la fortalesa més que moltes runes de les cases, palaus i demés que hi van existir fa segles. 



Vam tornar cap a casa tot xerrant amb uns mataronins que estan també de ruta per Bulgària i als que en Pau vol que els hi expliquem que a Sozopol hi havia un nen que era una mica dolentot perquè no deixava les seves joguines -poc a poc es va deixant anar-

Clar que potser els nens es van deixar anar massa, volíem anar a sopar d'hora però tal i com estaven vam decidir que era millor esperar, es van 'desfogar' a l'habitació i com no n'hi va haver prou, vam anar a veure l'espectacle de llums i colors que es projecta sobre la fortalesa a la nit. 

L'espectacle està molt ben muntat, la fortalesa es va il·luminant per trossos en diferents colors acompanyada de música tradicional búlgara, maco visualment però d'aquí a entendre la història del segon imperi búlgar amb la representació, que és el que preten, hi ha un tros com d'aquí a Mataró de genolls.

Aquest matí, poca cosa hem fet, un esmorzar de campions, 4 fotos de diferents vistes de Veliko i carretera cap a Ruse ultima parada búlgara del biatge.